uveïtis
La uveïtis és la inflamació de la capa intermèdia del globus ocular, l'úvea. Aquesta inflamació pot afectar el Sant Martí, Al cos ciliar oa la coroide.
Per al tractament de la uveïtis hi ha diferents mètodes, entre ells trobem les gotes amb antiinflamatoris o cortisona fins a la cirurgia. L'elecció del tractament dependrà de la ubicació de la inflamació i el estat de desenvolupament de la uveïtis.
uveïtis
La uveïtis és la inflamació de la capa intermèdia del globus ocular, l'úvea. Aquesta inflamació pot afectar el Sant Martí, Al cos ciliar oa la coroide.
Per al tractament de la uveïtis hi ha diferents mètodes, entre ells trobem les gotes amb antiinflamatoris o cortisona fins a la cirurgia. L'elecció del tractament dependrà de la ubicació de la inflamació i el estat de desenvolupament de la uveïtis.
Què és la uveïtis?
El terme uveïtis, es defineix com la inflamació de la úvea, capa intermèdia de l'ull ubicada entre l'esclera i la retina. Amb el pas del temps, aquest terme s'ha evolucionat per descriure els processos inflamatoris de les diferents càmeres de l'ull. És per això que s'ha redefinit inflamacions que afecten:
- La càmera anterior: uveïtis anterior
- La càmera vítria: uveïtis intermèdia
- La retina i/o coroides: uveïtis posterior
Sovint es parla de les uveïtis com una malaltia poc comuna però la veritat és que, dins de l'espectre complet de la malaltia, la seva prevalença real està subdiagnosticada.
És important esmentar que les uveïtis poden comportar-se com una inflamació ocular aguda lleu i autolimitada, sense posar el risc la visió; fins a processos uveítics greus que, si són mal diagnosticats o mal tractats, poden desencadenar a la ceguesa permanent o poden ser un símptoma inicial de malalties amb risc vital.
Davant d'aquest quadre és fonamental acudir a un oftalmòleg ràpidament, ja que un tractament oportú és clau per aconseguir que la visió no es vegi compromesa.
Causes de la Uveïtis
En alguns casos no és possible relacionar la inflamació de la úvea amb cap causa específica, però hi ha condicions preexistents que poden incrementar les possibilitats de desenvolupar aquesta patologia.
Algunes de les causes de la uveïtis conegudes són:
- Inflamacions o lesions oculars que poden derivar en aquesta condició.
- Haver patit de virus com les galteres, el herpes simple o el Herpes zòster.
- Malalties reumatològiques com és l'espondiloartropaties, l'artritis reumatoide, l'artritis idiopàtica juvenil, el lupus, etc.
- manifestar trastorns autoimmunes com la sarcoïdosi, behcet o colitis ulcerativa.
- Presentar infeccions com la tuberculosi, toxoplasmosi, sífilis o SIDA.
- Presència d'un fong, com en el cas de la histoplasmosi.
Tipus
Els tipus de uveïtis es determinen depenent de la zona de l'ull on s'hagi presentat la inflamació de l'úvea.
Els principals tipus d'inflamació de la úvea són:
- iritis: coneguda també com a uveïtis anterior, aquesta inflamació afecta únicament l'iris, presentant-se majoritàriament en persones joves o de mitjana edat sense antecedents de malalties preexistents. Es tracta del tipus més comú.
- uveïtis posterior: es presenta quan la inflamació es troba a la part posterior de l'ull, afectant principalment a la coroide. Sol desenvolupar-se amb lentitud i estar relacionada amb malalties autoimmunes o infeccions generalitzades.
- uveïtis intermèdia: afecta la pars plana o part estreta de l'ull, per la qual cosa també se'l coneix com a pars planitis. És més comú en homes joves sans, encara que també s'ha presentat en pacients amb condicions com l'esclerosi múltiple i la malaltia de Crohn.
- Panuveïtis: es tracta de la inflamació d'úvea més greu, ja que afecta totes les parts de l'ull. Normalment s'associa a la presència de malalties generals, degut a la seva importància requereix atenció immediata.
Símptomes de la uveïtis
Aquesta condició pot aparèixer de forma sobtada afectant un o tots dos ulls. Els símptomes de la uveïtis inclouen:
- Alcalde sensibilitat a la llum (fotofòbia).
- visió borrosa o distorsionada.
- Dolor i envermelliment de l'ull.
- miodesopsias o percepció de mosques volants.
La uveïtis pot aparèixer sobtadament amb envermelliment i dolor o pot ser progressives, de curs lent, a l'inici amb poc dolor o envermelliment i pèrdua progressiva de la visió.
Diagnòstic
Un examen minuciós de lull és extremadament important quan ocorren els símptomes descrits anteriorment. La inflamació a l'interior de l'ull pot afectar irreversiblement els teixits oculars i amb el temps provocar ceguesa.
L´oftalmòleg disposa d´una sèrie d´instruments per examinar l´interior de l´ull i així poder establir un diagnòstic de base. En algunes circumstàncies es requeriran anàlisis de sang, anàlisis de pell i exàmens radiològics. En casos més específics, caldrà plantejar una punció biòpsia de l'interior de l'ull per cercar cèl·lules o altres elements que ajudin el diagnòstic.
Com que la uveïtis pot estar associada amb malalties de la resta de lorganisme, una avaluació i comprensió de la salut general del pacient és important. Això vol dir que l'oftalmòleg haurà de treballar conjuntament amb altres especialistes.
Tractament de la uveïtis
El tractament precoç és necessari per disminuir la pèrdua de visió, per això davant dels símptomes descrits anteriorment, és bàsic visitar un oftalmòleg de manera urgent.
Els gotes, especialment esteroides i els midriàtics són els fàrmacs delecció per disminuir la inflamació i el dolor. Per a la uveïtis posterior, la medicació oral o les injeccions intravítrees poden ser necessàries.
La uveïtis que s'origina a la part anterior i mitja de l'ull solen tenir un inici ràpid i una durada que oscil·la entre 6 i 8 setmanes. Als primers estadis es pot controlar amb l'ús de gotes apropiades, sense necessitat de recórrer a teràpies més complicades. Sovint, aquest tipus d'uveïtis no es deuen a una causa específica, sinó a factors múltiples. La uveïtis posterior normalment té una aparició lenta, però levolució sol ser més prolongada i de més difícil tractament.
Encara que és poc freqüent, la inflamació de la úvea també pot donar origen a complicacions com el despreniment de retina, glaucoma, les cascades o la formació de nous vasos sanguinis anormals. En aquests casos una intervenció quirúrgica com la vitrectomia pot ajudar a resoldre els problemes derivats de complicacions associades. Aquestes patologies requeriran l'atenció d'un oftalmòleg per evitar pèrdues a la visió.
Qui pot tractar la uveïtis?
Només un metge oftalmòleg està qualificat per tractar les uveïtis. Aquesta és una malaltia greu que pot afectar de manera irreversible la visió i ocasionar ceguesa. Un cas de simple ull vermell pot de fet ser un seriós problema de uveïtis. Un ull envermellit que no millora ràpidament hauria de ser avaluat i tractat per un oftalmòleg, havent d'acudir a l'especialista fins i tot amb caràcter d'urgència per descartar complicacions més grans.
