Ambliopia o ull gandul
L'ambliopia, més comunament coneguda com a ull gandul o ull mandrós és la manca de desenvolupament en el sistema visual durant la infància. L'ambliopia sol afectar un ull, encara que de vegades també pot afectar els dos ulls.
L'existència d'ull gandul pot donar-se tant en nens com en adults i és compatible amb la presència d'altres malalties visuals com ara la miopia.
Ambliopia o ull gandul
L'ambliopia, més comunament coneguda com a ull gandul o ull mandrós és la manca de desenvolupament en el sistema visual durant la infància. L'ambliopia sol afectar un ull, encara que de vegades també pot afectar els dos ulls.
L'existència d'ull gandul pot donar-se tant en nens com en adults i és compatible amb la presència d'altres malalties visuals com ara la miopia.
Què és l'ambliopia?
L'ull gandul o ambliopia consisteix en una disminució de la visió a causa d'un retard en el desenvolupament de la funció visual durant la infància. Encara que és més freqüent que només afecti un ull, aquesta condició també es pot presentar als dos ulls.
L'ambliopia ha de ser corregida durant la infància oa edats primerenques, a partir dels 9-12 anys la recuperació és molt més complexa o, fins i tot irreversible.
Causes
L'ambliopia o ull gandul és causada per una alteració que afecta el desenvolupament normal de la visió durant la infància. Sovint es presenta quan no hi ha una alineació entre els dos ulls, com en el cas dels pacients amb estrabisme.
Aquesta condició també pot aparèixer quan un ull no enfoca igual que laltre perquè presenta un major grau de miopia, hipermetropia o astigmatisme. Aquest enfocament incorrecte pot fer que s'anul·li un ull, arribant a ser gandul i generant una dependència de l'ull amb millor visió.
Encara menys freqüent, les cataractes congènites o qualsevol factor que dificulti o impedeixi una imatge clara i nítida focalitzada a l'ull, pot portar cap al desenvolupament duna ambliopia en la infantesa.
Símptomes
Sovint l'ambliopia no es detecta fàcilment ja que un nen pot no ser-ne conscient de tenir un ull que veu menys que laltre. Tret que el petit presenti un estrabisme o un altre indici obvi d'anomalia, no hi ha res que suggereixi la presència d'aquesta condició als pares, per això és bàsic observar el comportament del nen, doncs algunes senyals poden suggerir un problema, Per exemple:
- el nen s'acosta molt als objectes per poder enfocar-los millor.
- Pot adquirir manies com a fer l'ullet, tocar-s'ho sovint o parpellejar molt, això podria indicar que hi ha visió borrosa.
- Qualsevol gest que ens faci sospitar que el nen podria no tenir una agudesa visual efectiva han de ser una alerta per acudir a un oftalmòleg pediatre.
Tractament de l'ambliopia o ull gandul
El tractament de l'ambliopia s'enfoca cap a la més utilització de l'ull amb menys visió. Se sol realitzar tapant l'ull bo amb un pegat durant unes setmanes o mesos, si cal, s'han de prescriure ulleres per fer que la visió sigui borrosa o provocar un desequilibri denfocament. Aquest tractament sol acompanyar-se de exercicis visuals per millorar els resultats.
Algunes vegades l'ambliopia es tracta sense necessitat d'ocloure completament l'ull, afegint un fàrmac que faci que la visió sigui borrosa, de manera que el nen es veurà forçat a fer servir l'ull gandul per enfocar adequadament.
Si un estrabisme o una anomalia com cataractes es detecta, l'oftalmòleg ha de decidir el tractament mèdic o quirúrgic per tal de corregir el problema causant de l'ambliopia.
En cas que l'ambliopia no sigui tractada poden presentar-se alteracions severes com que l'ull gandul pot desenvolupar un defecte seriós i irreversible, percepció en profunditat pot quedar molt reduïda i, si l'ull dominant pateix una malaltia o accident, pot resultar una visió molt pobra y sense possibilitat de millora.
En la majoria dels casos, els pares juguen un paper important i decisiu en la solució de l'ambliopia dels fills, acompanyant el nen i assegurant-se que segueixi el tractament per obtenir els millors resultats.
Tractament de l'ambliopia en adults
Detectar aquesta condició durant la infància i tractar-la preferiblement abans dels 8 anys és fonamental, ja que fins a aquesta edat el sistema visual no està totalment desenvolupat i l'ull vague es pot entrenar amb èxit.
Si l'ambliopia ha estat detectada per primera vegada després dels vuit o nou anys, tractament no sol ser tan efectiu, encara que en algunes ocasions en què és causada per diferències d'errors refractius com la miopia, poden tractar-se amb èxit relatiu en joves o adults. Per determinar-ne el possible tractament i l'èxit, és imprescindible consultar un oftalmòleg especialista.
